CINÉMA VERITÉ
Paral·lelament a la “nouvelle vague”, molt popera a la mateixa i amb grans trets en comú apareix a França el “cinéma verité”, de tendència documentalista, que cerca captar la vida tal i com aquesta és. Neix a partir de la necessitat d’alguns cineastes de rodar la realitat sense res que els condicioni. Es fa posible amb la fabricació de càmeres més lleures, que permeten sincronitzar a l’hora el so, sense necessitat de claqueta. Les filmacions amb càmera en mà canvien molts dels príncipis del cine i fan possible l’improvisació. Els impulsors del cinéma vérité destaquen l’espontanïetat d’aquesta nova manera d’entendre el cinema. Al no tenir un guió previament establert, la realitat es succeïa d’una manera natural davant l’objectiu, que no afegía cap element de subjectivitat narrativa a aquestes imatges. Ja que el cinema de realitat, o cinéma vérité, no sempre s’explica a sí mateix, aquest sovint té episodis complicats, on el personatge pot divagar, trobarse amb quelcom, fer mil coses o dir res sense una raó clara i una explicació definitiva.
ROAD MOVIE
Les road movies ( “pel·lícules de ruta”, en anglès) són un gènere cinematogràfic que desenvolupa el seu argument mentre el viatje avança. Hereves de la tradició literaria del viatge iniciàtic, que es remonta a l’Odissea homèrica, les Road Movies combinen la metàfora del viatge com a evolució amb la cultura de la mobilitat individual als Estats Units i a l’Occident després de la Segona Guerra Mundial, quan la posessió de l’automòbil esdevé un dels signes de l’identitat adulta. Els orígens del gènere daten de l’època clàssica de l’Star system de Hollywood, però comencça a diferenciarse específicament d’altres temàtiques als anys 1960, amb obres com Rebelde Sin Causa i Salvaje; la maduració del treball arribaría amb peces com Bonnie y Clyde i Easy Rider, on la noció del viatge és part explícita de la temàtica.
En general, les road movies tenen tendència a una estructura episòdica, en que cada segment de la narrativa enfronta els protagonistes en un repte, el qual serà d’important pes dins la trama. A les primeres roads movies, a la tradició de Bildungsroman, el viatge revela a l’heroi quelcom sobre ell mateix i no sobre l’entorn en el que es troba. Sobre aquest model poden organitzarse diferents models; si bé a la tradició del final feliç el final del viatge és el triomf de l’heroi al seu lloc de destí i el retorn a casa, les variants poden representar una nova llar al lloc de destí, un viatge infinit o -una de les preferides de l’èpica romántica- la revelació del personatge, que descobreix que el coneixement adquirit fa que li resulti impossible tornar al seu origen, així escull la mort o l’exili definitiu allà on es troba.
